Thomson Reuters
 
 
Asesoría & Empresa, tu portal de actualidad
Buscar
 
 
 
 
 
Jurisprudencia
 
 
Compartir por email
Imprimir
 
 

Sentencia T.S.J. Cataluña 1038/2014 de 12 febrero de 2014

 
RESUMEN:

Proceso Social.Administraciones públicas (otras cuestiones).Laboral (otras cuestiones).

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 12 de febrer de 2014

SENTÈNCIA NÚM. 1038/2014

En el recurs de suplicació interposat per ASSOCIACIÓ D’INFERMERIA SANT PAU i COMITE D’EMPRESA DEL HOSPITAL DE LA STA. CREU I SANT PAU a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 8 d’abril de 2013 dictada en el procediment núm. 887/2012, en el qual s’ha recorregut contra la part FUNDACIÓ DE GESTIÓ SANITARIA DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU i FUNDACIÓ PRIVADA DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. En data 18-9-12 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre conflicte col·lectiu, la qual l’actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d’acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 d’abril de 2013 , que contenia la decisió següent:

Desestimo las demandas interpuestas por el Comité de Empresa de la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau contra la Fundació de Privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, y de l’Associació Professional d’Infermeria de Sant Pau contra la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau contra la Fundació de Privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, absolviendo a los demandados de las pretensiones formuladas en su contra.

Segon. En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Sobre el año 1974-1975 se construyó en las dependencias del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau una guardería para los hijos de los trabajadores del Hospital, que empezó a funcionar en 1976. Los trabajadores que no habían obtenido plaza venían percibiendo una ayuda (testifical Carlos María , Juan Pablo )

SEGUNDO.-Debido a las obras del Hospital, las instalaciones de guardería se debían cerrar. El 14.06.1993 la Junta del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària del Hospital tomó el siguiente acuerdo: "Atès que una vegada construït l’edifici del nou Hospital i traslladat al mateix els serveis existents, quedaran sense ocupació alguns edificis del recinte de l’Hospital actualment destinats a l’activitat assistencial, el patronat de la Fundació de Gestió acorda proposar a la Molt Il.lustre Administració de l’Hospital que estudiï la posssibilitat de destinar un dels edificis o pavellons del recinte actual de l’Hospital per tal que serveixi per a la ubicació de la guardería infantil dels fills dels treballadors a l’Hospital". El 17.06.1993 la gerente del Hospital comunicó al Comité de Empresa que la MIA había acordado que "una vegada quedin sense ocupació els actuals pavellons, considerarà aquesta prioritat per assignar un nou espai per tal que serveixi de guardería infantil dels fills dels treballadors de l’Hospital (f. 515, 516)

TERCERO.-El Comité de Empresa y la Molt Honorable Administració de l’Hospital llegaron a un acuerdo el 13.07.1993 sobre la guardería:

"1r.-Constituir d’immediat, una comisssió de seguiment del tema de la Guarderia. Aquesta Comissió estarà formada per membres del Comité d’Empresa i per representants de la Direcció.

2n.-El curs 1993-1994 continuarà oberta amb tota normalitat fins el 30 de juny de 1994, que será la data de tancament de la guarderia laboral. Així doncs, s’acceptaran, com cada any, noves inscripcions fins al límit de 150 places i es faran grups de nens per clase, d’acord amb les necessitats del moment.

3r.-Així doncs, l’Hospital continua disposant d’una guarderia infantil laboral per a l’ús dels fills dels empleats, d’acord amb l’ art. 42 del Conveni Col .lectiu entre el Comité d’Empresa i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Si bé, durant el període transitori de construcció del nou Hospital, es continuarà oferint els serveis de guardería pels fills dels empleats, mitjançant la concertació amb alguna guardería de les rodalies o bé oferint la possibilitat de subvenció económica als pares, que en aquest darrer cas, escollirien lliurement la guardería" (f. 517 y 518)

CUARTO.-La Comisión de seguimiento de la guardería intentó buscar un local alternativo para ubicar el servicio de guardería pero no lo encontró, por lo que tras el curso 93-94 se empezó a pagar una cantidad económica a los trabajadores que tenían derecho al servicio de guardería (testifical Eleuterio ). La cantidad económica la paga la Fundación de Gestión (hecho no controvertido)

QUINTO.-En la actualidad de los doce pabellones del antiguo Hospital sólo tres están rehabilitados: el pabellón de Sant Miquel, con una superficie construida de 2563,74 m2, el pabellón de Santa Apol.lònia, con una superficie construida de 212,73 m2, y el de Sant Jordi, con una superficie construida de 212,51 m2. Se prevé que el primer pabellón sea ocupado por UNU y la Casa Asia, respecto del segundo existe un proyecto turístico y el tercero por la Casa América (f. 568 a 570). Los pabellones son propiedad de la Fundación Privada (hecho no controvertido)

SEXTO.- El 27.07.2012 la Fundació de Gestió Sanitaria comunicó al Comité de Empresa que desde el 1.08.2012 suprimía todas las ayudas por fondo de acción social y las que tuviesen la misma naturaleza y finalidad, como la subvención para guardería, y ello en aplicación del art. 33 de la Ley 1/2012, de 22 de febrero , de presupuestos de la Generalitat (f. 579)

SÉPTIMO.-Los estatutos de la Fundació de Gestió Sanitària hacen constar en su art.1 que la Fundació es una entidad sin ánimo de lucro que tiene el patrimonio, los rendimientos y los recursos obtenidos afectados de forma permanente a la realización de las finalidades de interés general previstas en los mismos. El art. 4 establece en cuanto a su régimen jurídico que tiene personalidad jurídica propia y plena capacidad jurídica y de obrar, siendo dirigida por un Patronato formado por cinco miembros, tres designados por la Generalitat, otro a propuesta del Ajuntament y un quinto a propuesta del Arzobispado. Cada miembro del patronato tiene un voto y los acuerdos se adoptan por mayoría simple de los votos de las personas asistentes a la reunión. (f.626 a 634)

OCTAVO.- En el inventario de entes públicos del Ministerio de Economía y Hacienda figura como tal la Fundación Privada de Gestió Sanitària (f. 671 a 676)

NOVENO.-Por email de 11.02.2013 se requirió a la Fundació de Gestió que le indicase el número de efectivos para elaborar los datos sobre el número de personas que prestan servicios en el sector público vinculado a la Generalitat (f. 677)

DÉCIMO.-Las instrucciones internas de contratación de la Fundació de Gestió Sanitària, aprobadas por el patronato el 23.02.2012, indican la aplicación de la normativa de la Ley de Contratos del Sector Público al formar parte del sector público pese a no se administración pública (f. 683 a 705)

UNDÉCIMO.-La Intervención General de la Generalitat de Catalunya clasifica a la Fundació de Gestió dentro de las unidades que integran el sector de Administraciones Públicas de la Generalitat (f. 706)

DUODÉCIMO.-El 19.03.2012 los Departamentos de Salud y de Economia i Conexeiment de la Generalitat nombraron los miembros de la comisión de control de la fundación, en tanto que "entitat del sector públic de la salut, amb personalitat jurídica diferenciada" (f. 707 y 7’8)

DECIMOTERCERO.-Las cuentas anuales de la Fundació de Gestió Sanitària cerraron en 2010 con unas pérdidas de 1.586.992 euros y en 2011 de 16.994.032 euros. El resultado de 2012 es de pérdidas de 9.184.306 euros (f. 724 a 752)

DECIMOCUARTO.-Intentada la conciliación ante la sección de conflictos colectivos, ésta terminó sin avenencia (f. 310 y 436)

Tercer. Contra aquesta sentència Comité de empresa de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Associació professional d’Infermeria Sant Pau van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer . L’objecte del recurs del Comitè d’Empresa de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el de l’Associació Professional d’Infermeria St. Pau contra la sentència que desestima la seva pretensió, és per reposar les actuacions al estat en què es trobaven abans d’infringir normes o garanties processals que causen indefensió, per revisar els fets declarats provats i per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l’article núm. 193, a), b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d’octubre ( BOE 11 d’octubre).

La Fundació Privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau presenta escrit d’impugnació oposant-se als motius del recurs de l’Associació d’Infermeria i del de el Comitè d’empresa, i com a qüestió prèvia combat l’existència de grup d’empreses, que nega, reconeixent no obstant que les parts recurrents no s’hi refereixen en suplicació. Conclou que per aquest motiu no li arriba cap responsabilitat sobre el fons del litigi atès que no es postula la seva condemna encara que se la demandi.

La Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau també s’oposa als motius del recursos de les parts recurrents. Aporta documentació sobre l’acta notarial de decisió de modificació dels Estatuts de la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de 27 de desembre de 2012, protocol 4.964, amb certificació del secretari de la Molt Il lustre Administració (MIA) de 20 de desembre de 2012 aprovant per unanimitat dels seus membres la redacció aprovada per Acord del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de 18 de desembre de 2012 i la seva inscripció en el corresponent Registre de Fundacions la Generalitat de Catalunya, en adaptació dels Estatuts a la Llei 4/2008 de 24 d’abril del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya relatiu a les persones jurídiques. Aporta també fotocopies de la web de la Generalitat de Catalunya i del Departament d’Economia i Coneixement sobre Pressupostos de 2013 amb classificació orgànica i per entitats del sector públic.

D’acord amb l’article núm. 233 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, considerem que aquests documents no reuneixen els requisits establerts en l’article núm. 270 i 271 de la Llei d’Enjudiciament Civil perquè són anteriors al moment de la vista oral i no resulten transcendents per resoldre la controvèrsia objecte del conflicte col lectiu en reclamació del dret a la prestació de la guarderia, sigui en espècie amb el servei, o mitjançant compensació econòmica en els termes pactats convencionalment mentre no es procura aquest servei, sense perjudici de què en la vista oral i en el recurs sigui objecte controvertit la naturalesa jurídica pública o privada de la Fundació de Gestió Sanitària i es faci referència expressa en la revisió fàctica als estatuts vigents o als modificats.

Segon . En el primer objecte del recurs les dues parts demandants recurrents denuncien la infracció dels articles núm. 218,2 de la Llei d’Enjudiciament Civil, de l’article núm. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social i dels articles núm. 120.3 i 24 de la Constitució Espanyola per vulneració de la tutela judicial efectiva. Mantenen que la sentència no es pronuncia sobre la totalitat de la pètita de les demandes acumulades, que consistia en que en la part dispositiva declarés la validesa del Acord recollit en la Disposició Addicional 2 ª del Conveni d’empresa, en relació a l’article núm. 70 de la mateixa norma convencional, així com l’obligació vençuda i exigible que te l’empresa respecte del Acord de 17 de juny de 1993, amb condemna del seu immediat compliment al reinici de l’activitat de guarderia infantil en algun dels antics edificis del Hospital ja restaurats degudament equipats, i al dret dels treballadors de seguir percebent l’assignació econòmica per aquest concepte mentre l’ocupadora no complís amb aquell Acord i no es posés en marxa el funcionament de la guarderia, així com el dret a percebre els endarreriments per aquest incompliment en aplicació de l’article núm. 70 del Conveni d’Empresa i de la Disp. Addicional 2 ª de la norma convencional. Entenen que la sentència emet un pronunciament mínim, perquè no existeix cap fonament de dret on es raoni i motivi suficientment sobre la interpretació del Pacte o Acord de 17 de juny de 1993 en relació a la Disp. Addicional 2ª del Conveni, referit a l’ocupació d’un dels pavellons que van quedar buits, que havia de ser ocupat per a la finalitat acordada, ja que s’han produït les condicions previstes, atès el consentiment de la co-demandada Fundació Privada del Hospital de la Sta. Creu i St. Pau. Conclouen que es produeix incongruència d’omissió i citen i transcriuen doctrina constitucional. La incongruència d’omissió es produeix, diuen, perquè en el cinquè Fonament de Dret el raonament se centra en analitzar si la Fundació de Gestió Sanitària pot deixar sense efecte la " subvenció del jardí d’infància" i la re ubicació de la guarderia. La naturalesa jurídica pública o privada de la Fundació no constitueix cap qüestió prèvia necessària de pronunciament. El Comitè recurrent combat en el recurs directament la solució de la sentència que desestima la pretensió així com altres qüestions que considera no han set resoltes.

L’Associació Professional d’Infermeria de St. Pau s’estén també en assenyalar que la procedència o no d’aplicar la Llei 1/12 de 22 de febrer de Pressupostos de la Generalitat per als exercicis 2012 i prorrogat 2013 que justifiquen segons la instància el no complir amb l’Acord de 1993 vigent per la Disposició Addicional 2 ª del Conveni col lectiu d’empresa vigent, radica en determinar la naturalesa jurídica de l’ocupadora, i en aquest sentit recorda els innombrables procediments judicials que han debatut el tema, de forma que corresponia la suspensió del judici interessada en aplicació de l’article núm. 410 de la Llei d’Enjudiciament Civil, per concloure que la sentència que recaigui sobre la qüestió de la naturalesa jurídica de la Fundació de Gestió Sanitària no exclou el segon pronunciament però el condiciona, i per aquesta raó predica la nul litat radical de la sentència.

La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 [RJ 1987\8804 ], 28 maig 1990 [RJ 1990\4510 ] y 9 d’abril 1991 [RJ 1991\3257]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d’actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d’aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també (Sentència de 10 d’abril 1990 [RJ 1990\3452 ]) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (RCL 1985\1578, 2635 y ApNDL 8375) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 1992\1611]). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d’octubre 1991 [RJ 1991\7680]) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 1988\2996 y RJ 1988 \3625 ]",i que "la resolución anulatoria requiere además, para considerarse ajustada a derecho, que no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 [RJ 1989\7281])». Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 1996\3 ]); nul litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa ( SSTC 43/1989 [RTC 1989\43 ], 101/1991 [RTC 1990\101 ], 6/1992 [ RTC 1992\6 ] y 105/1995 [ RTC 1995 \105], entre otras),...» (Sentència del Tribunal Constitucional núm. 118/1997, de 23 junio [RTC 1997\118]). Doncs be, atenent la doctrina citada tant del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul litat d’alguna o algunes actuacions processals ha d’existir una irregularitat processal que ocasioni indefensió material a la part. La declaració de nul litat de les actuacions ha de limitar-se als supòsits d’irregularitats processals més greus que causin indefensió material efectiva que no es pugui resoldre per altra via judicial processal, tal com disposa l’ art. 240.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Cal recordar que la incongruència per omissió es produeix en cas que la sentència no resolgui una pretensió plantejada en la Pètita de la demanda. La STS IV de 18 de novembre de 2004 (RJ 2005\197) (recurs 4983 y 6623/03), per totes, ha dit que «El Tribunal Constitucional viene definiendo la incongruencia omisiva o ex silentio en una consolidada doctrina ( sentencia 91/2003, de 19 de mayo [RTC 2003\91 ] y 218/2003, de 15 de diciembre de 2003 [RTC 2003\218], entre otras muchas) como un "desajuste entre el fallo judicial y los términos en que las partes formularon sus pretensiones, concediendo más o menos, o cosa distinta de lo pedido" ( SSTC 136/1998, de 29 de junio [RTC 1998\136 ] y 29/1999, de 8 de marzo [RTC 1999\29]) que entraña una vulneración del derecho a la tutela judicial efectiva siempre y cuando esa desviación "sea de tal naturaleza que suponga una sustancial modificación de los términos por los que discurra la controversia procesal" ( STC 215/1999, de 29 de noviembre [RTC 1999\215]). Lo que en el supuesto de la incongruencia omisiva o ex silentio, que aquí particularmente importa, se produce cuando "el órgano judicial deja sin respuesta alguna de las cuestiones planteadas por las partes, siempre que no quepa interpretar razonablemente el silencio judicial como una desestimación tácita, cuya motivación pueda inducirse del conjunto de los razonamientos contenidos en la resolución, pues la satisfacción del derecho a la tutela judicial efectiva no exige una respuesta explícita y pormenorizada a todas y cada una de las alegaciones que se aducen como fundamento de la pretensión, pudiendo ser suficiente a los fines del derecho fundamental invocado, en atención a las circunstancias particulares del caso, una respuesta global o genérica a las alegaciones formuladas por las partes que fundamente la respuesta a la pretensión deducida, aun cuando se omita una respuesta singular a cada una de las alegaciones concretas no sustanciales" ( SSTC 124/2000, de 16 de mayo [RTC 2000\124 ], 186/2002, de 14 d’octubre [RTC 2002\186 ] y 6/2003, de 20 de gener [ RTC 2003\6] 2003/1401 )».

En el cas present entenem que el pronunciament judicial no produeix cap indefensió material susceptible de nul litat de la sentència, perquè la decisió de la instància és congruent amb la pètita, tal com raona la sentència en els tercer al sisè Fonaments de Dret al desestimar la pretensió, en base al fet que l’ocupadora Fundació de Gestió Sanitària del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es troba inclosa en la relació d’entitats públiques que enumera la Llei 1/2012 de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de forma que es troba vinculada per aquesta norma general específica que la sentència considera li és d’aplicació i preval sobre el Conveni col lectiu d’empresa, art. 70 i la seva Disposició Addicional 2ª, per allò que disposa l’article núm. 33 de la Llei 1/12 de Pressupostos respecte de no abonar prestacions d’assistència social com considera és el servei de guarderia, amb denegació conseqüent del import reclamat en rescabalament de les persones treballadores afectades mentre no es disposi de l’adequada dependència social per dur a cap el servei de guarderia. Expressament també es refereix en el Setè Fonament de Dret a la pètita sobre la validesa de la Disposició Addicional 2ª del Conveni col lectiu de l’empresa, de forma que queda motivada la desestimació del pronunciament exprés de la validesa de la clàusula addicional convencional, tota vegada que no ha set impugnada i constitueix norma autònoma no invalidada, encara que amb aplicació suspesa.

Respecte de la causa de nul litat de la sentència que planteja l’Associació professional d’Infermeria St. Pau en relació a una possible litispendència, ens remetem a la motivació judicial que consta en el Fonament de Dret cinquè de la sentència que desestima l’excepció de litispendència justificadora de la suspensió de la vista oral interessada, al manifestar expressament que no existeix cap procediment judicial previ en curs o decidit per resolució ferma en el qual concorrin les tres identitats de subjectes, objecte i causa de demanar, ni, afegim, cap procediment judicial que pugui causar els efectes de cosa jutjada material o predeterminar el sentit d’aquest plet. En l’apartat del recurs sobre aquesta qüestió, la recurrent no explicita quin altre judici es troba pendent sobre la mateixa qüestió o quin pronunciament judicial ferm existeix sobre objecte i causa de demanar idèntics, ni si existia un pronunciament judicial previ que podés condicionar la decisió judicial recorreguda.

Considerem que la magistrada de la instància ha desestimat de forma clara la pretensió i ha satisfet el dret a la tutela efectiva, que no exigeix una resposta o fonamentació explícita si és suficient una resposta global de la pretensió principal i subsidiària de la part recorrent, encara que s’ometi una resposta singular a cada una de les objeccions, com és el cas.

En conseqüència amb el raonat, i atès que el desacord de la part recurrent te remei a través dels altres motius de suplicació, desestimem aquest primer objecte del recurs.

Tercer . En el segon motiu postulen conjuntament les dues entitats demandants, en primer lloc la modificació del fet provat setè, vuitè, desè i onzè, i l’Associació d’Infermeria també postula la modificació del fet provat dotzè i quinzè.

Recordem que la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d’aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l’apreciació de la prova.

Aquesta doctrina jurisprudencial es basa en la naturalesa extraordinària quasi de cassació i no d’apel lació de la suplicació, en virtut del principi d’instància única que regeix el procediment laboral. D’aquesta manera, no correspon a la Sala , ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament pel control d’adequació a la legalitat de l’activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d’una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 )

En aplicació de la doctrina citada, examinem i decidim sobre la modificació fàctica postulada.

Sobre el fet provat setè, referit als Estatuts de la Fundació de Gestió Sanitària, articles 1 i 4, tant el Comitè com l’Associació professional d’Infermeria, recorden que un mes després de la interposició de la demanda, que va entrar al Jutjat Social 2 de Barcelona el setembre de 2012, es va produir un Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 27 de desembre de 2012 que autoritzava la modificació dels Estatuts de la Fundació, i mantenen que la modificació estatutària pretesa es troba en fase de mera proposta. Recorden que el novembre de 2004 es va afegir als estatus el qualificatiu de Fundació "privada" en la seva denominació, segons l’article núm. 1, qualificatiu que entenen ha de constar en la relació fàctica, atès que per modificar-lo es requereix l’acord unànime dels membres del Patronat segon l’article núm. 35 dels seus Estatuts. Proposen un text alternatiu que digui: " En la reunió de 18 de novembre de 2004, el Patronat de la Fundació Privada de Gestió Sanitària va acordar modificar els articles núm. 1 i 36 dels estatuts. La modificació consistia en afegir el qualificatiu de ’privada’ a la denominació de la Fundació ( art. 1) ( f. 656) Els Estatuts de la Fundació Privada de Gestió Sanitària fan constar en el seu article núm. 1 que la Fundació es denominarà "Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau", es regirà per les disposicions de la seva Carta fundacional. En l’article núm. 2 s’estableix que la fundació, que serà privada, es funda amb caràcter benèfic assistencial (f.644). Segons l’article núm. 16, l’òrgan de govern estarà format pel Patronat, òrgan col legiat que estarà constituït per cinc membres designats per la MIA, tres dels quals seran representants de la Generalitat de Catalunya, un altre del Ajuntament de Barcelona, i un altre pel Arquebisbat i Capítol catedralici de Barcelona ( f. 646). L’article núm. 29 dels estatuts estableix que serà necessari el vot favorable i unànime de tots els membres de la Molt Il lustre Administració del Hospital de la Santa Creu i St. Pau ( foli 648). Aquests Estatuts de 2004 són els vigents segons certificat del Departament Direcció General de Dret i entitats jurídiques del Departament de Justícia de 2 de novembre de 2012 ( foli 650)."

Els estatuts que citen els recurrents i el certificat del Departament de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia aportat, referits a la modificació estatutària de 2004, vigents en el moment de la interposició de la demanda de conflicte col lectiu el 10 de setembre de 2012, que introduïa el qualificatiu de Fundació ’Privada’ de Gestió Sanitària del Hospital de la Santa Creu i St. Pau, així com la referència fàctica del contingut de la resta d’articles i disposicions estatutàries que citen, no són objecte de controvèrsia quant al seu contingut i consten en els Estatuts de 2004 aportats; estatuts que no han ser impugnats per les demandades, de forma que no correspon introduir en la relació fàctica el contingut de les normes estatutàries seleccionades.

També les dues recurrents postulen la supressió del octau fet provat que estableix que en l’inventari d’ens públics del Ministeri d’Economia i Hisenda figura la Fundació Privada de Gestió Sanitària. Postulen la supressió d’aquest fet provat perquè mantenen que la referència de les fundacions que hi consten es deu a les subvencions o finançament dels pressupostos de la Generalitat per la contraprestació de serveis que reben. Mantenen que els ens públics o pertanyents al sector públic estatal o autonòmic requereixen norma legal de creació i constitució d’acord amb la LOFAGE art. 21, 3 . Hi ha Fundacions universitàries en el llistat del inventari d’ens públics que tenen naturalesa jurídica privada i no d’ens públics .

Considerem que el fet provat octau no te transcendència per variar el sentit de la decisió judicial perquè no te incidència sobre la naturalesa pública o privada de la Fundació de Gestió Sanitària demandada, ja que la relació fa referència a ens de comunitats autònomes entre les quals hi han Fundacions privades com la pròpia demandant, denominada ’Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau’ que consta relacionada en el foli 673.

Igualment postulen la supressió del desè fet provat en el qual consta que les instruccions internes de contractació de la Fundació de Gestió Sanitària aprovades pel Patronat el 23 de febrer de 2012 indiquen l’aplicació de la normativa de la Llei de Contractes del Sector Públic ’del qual en forma part encara que no sigui Administració pública’. Basen aquesta modificació en el fet que l’article núm. 1 de la Llei de Contractes del Sector Públic obliga a la licitació pública a qualsevol persona física o jurídica que pretengui un contracte subvencionat amb un ens públic amb cita dels seus articles núm.1.12 i 16.3. La Sala entén que aquesta supressió és intranscendent per fer variar o per modificar la decisió judicial. No obstant tenim per no posada la frase última que dona a entendre que la Fundació forma part del sector públic encara que no sigui Administració, perquè constitueix una valoració judicial impròpia de la relació fàctica.

El fet provat onzè, que especifica que la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya classifica la Fundació Privada de Gestió dintre de les unitats que integren el sector d’Administracions Públiques de la Generalitat, mantenen els recurrents que també és predeterminant de la decisió judicial i no te relació amb el cas, ja que es refereix a una comunicació del Subdirector General de Comptabilitat de la Intervenció de la Generalitat al Jutjat d’Instrucció 22 de Barcelona que investiga i instrueix les irregularitats de la Fundació Privada de Gestió Sanitària. Neguen que la Fundació privada pugui ser inclosa en el sector públic sinó compleix la normativa comunitària i estatal, ja que la Generalitat no posseeix el seu control per modificar els estatuts, per nomenar i cessar, per dissoldre la Fundació, no la finança, etc..

Com ja hem dit en els fet provats atacats anteriors, aquest onzè el considerem intranscendent als efectes de la solució de la controvèrsia de fons i el tenim per no posat, doncs la prova documental en què es basa està dirigida a un Jutjat d’Instrucció de Barcelona en causa penal, la relació de la qual amb el present conflicte col lectiu no consta.

L’Associació d’Infermeria també postula la supressió del dotzè fet provat que es refereix a que el 19 de març de 2012 els Departaments de Salut per un cantó i d’Economia i Coneixement de la Generalitat per l’altre van anomenar conjuntament els membres de la Comissió de Control de la Fundació per part de la Generalitat ’en tant que entitat del sector públic de salut, amb personalitat jurídica diferenciada.’ Manté que aquests Departaments no tenen competència per determinar ni decidir si la Fundació Privada integra el sector públic de l’Administració segons la normativa comunitària i estatal, sent els tribunals en cas de discrepància els competents per tal declaració.

Igualment entenem que aquest fet és intranscendent per a la solució del conflicte, tota vegada que es tracta d’una decisió interna de la Generalitat de Catalunya acordada de forma conjunta pels Departaments de Salut i Economia per constituir una Comissió de Control interna i conjunta pel seguiment de la Gestió de la Fundació. Comissió interna que s’explica i te raó d’existir per la important subvenció de la Generalitat que aquesta rep. Les manifestacions de la Resolució administrativa sobre la pertinença de la Fundació al sector públic de Salut és un fet relacionat amb el concert entre les dues parts per cobrir el servei públic de salut. Desestimem conseqüentment la seva supressió perquè és irrellevant.

Finalment postula l’addició d’un quinzè fet provat que digui: " El dia 17 de juny de 1993 la Direcció de les dos entitats demandades i el Comitè d’Empresa, en referència a la futura ubicació de la guarderia dels fills dels treballadors, van acordar que un cop quedessin desocupats els actuals pavellons es consideraria la prioritat per assignar un nou espai per instal lar la guarderia infantil als fills dels treballadors del Hospital" . Basa l’addició en els documents que cita.

Aquest nou fet provat és reiteratiu del fet provat segon a la fi del text, de forma que no procedeix la seva inclusió.

En conseqüència amb el raonat estimem en part aquest objecte del recurs respecte de les supressions o modificacions referides als concrets fets provats atacats en què així ho hem decidit.

Quart . En aquest motiu del recurs, el Comitè d’Empresa denuncia la infracció per aplicació errònia de l’article núm. 86,4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social en relació a l’article núm. 4 i núm. 410 de la Llei d’Enjudiciament Civil, perquè sosté que la magistrada havia d’haver apreciat d’ofici litispendència. Argumenta que en haver d’entrar a decidir sobre la personalitat jurídica de la Fundació Privada de Gestió Sanitària del Hospital s’haurien de tenir en compte els pronunciaments judicials anteriors i pendents de resolució que havien de resoldre aquesta qüestió de fons, a fi de poder centrar el debat en la pretensió dels demandants consistent en la validesa del Acord recollit en la Disposició Addicional Segona del Conveni en relació amb el seu article 70, que dona dret al seu compliment, que reclamen. Argumenta que el debat no consistia en decidir sobre la procedència de l’aplicació de l’article núm. 33 de la Llei 1/2012 de Pressupostos de la Generalitat per al any 2012 que retira les subvencions a les guarderies laborals. A la vista dels procediments que cita, considera que existia litispendència impròpia. Invoca doctrina jurisprudencial que transcriu, sobre la litispendència que es produeix també en cas que no es reuneixin totes les identitats exigides legalment, però en resulti connexió, de forma que constitueix un supòsit prejudicial civil.

Sobre la qüestió de la personalitat jurídica de la Fundació de Gestió Sanitària, el Comitè recurrent es remet a la Sentència d’aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 5 d’abril de 2013 ( rec. 6805/2012 ) que desestima el recurs de la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital, dictada en matèria d’acomiadament declarat nul, en la qual citem sentències anteriors de la Sala que, com en la darrera, conclouen que la demandada no te adscripció a l’Administració pública ( SSTSJC de 3-10-2012 ; 19-6 de 2012 i de 21-5 - 2012).

El Comitè d’Empresa també denuncia la no aplicació de l’article núm. 75 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social perquè considera que l’actitud de la Fundació Privada de Gestió Sanitària del Hospital vulnera la bona fe processal , perquè crea confusió sobre la seva personalitat jurídica sabent que no és un ens públic, com reconeix al consignar els dipòsits i condemnes a que està obligada per recórrer. Corrobora l’afirmació de mala fe processal de l’ocupadora amb una relació de les consignacions i dipòsits que l’ocupadora ha efectuat per recórrer sentències en d’altres recursos de suplicació.

Relació de consignacions i dipòsits que no admetem com a documentació adjuntada a la formalització del recurs perquè no reuneixen els requisits previstos en l’ article 233 de la Llei Reguladora , i no es refereixen a la pretensió que ens ocupa, encara que consti de forma fefaent a aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Catalunya les consignacions i dipòsits efectuats per la demandada en els recursos de suplicació anteriors presentats per la Fundació de Gestió Sanitària.

Cinquè . Al seu torn, la recurrent Associació Professional d’Infermeria de Sant Pau denuncia que la sentència de la instància apliqui l’article núm. 33 de la Llei 1/2012 de 22 de febrer de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i combat l’afirmació judicial de la instància de què la Generalitat te participació majoritària en la Fundació de Gestió Sanitària tota vegada que te tres membres del Patronat dels cinc totals i els acords es prenen per majoria de vots. Manté que el Patronat està composat per cinc membres però qui en definitiva ha de ratificar els acords presos pel patronat de la Fundació és la Molt Il lustre Administració (MIA), la composició de la qual es desconeix, però que és qui te el control total de la Fundació, sense oblidar els Acords que s’han de prendre per unanimitat en els temes fundacionals fonamentals. Conclou que la Generalitat no te capacitat per nomenar els membres del Patronat, sinó que únicament els pot proposar a la MIA. Que és qui decideix finalment. Fa referència als nous Estatuts invocats per les Fundacions demandades, els quals no consten enregistrats ni publicats , sense que correspongui aprovar-los per la Generalitat. No consta aportat cap Acord de la MIA aprovant-los sinó únicament una manifestació del Secretari del Patronat. Manté que es tracta d’un prova preparada per al judici i per tant fraudulenta, i insisteix que la Fundació és de caràcter privat i es regeix pel dret privat de la Carta fundacional i els seus Estatuts, sense que estigui majoritàriament participada per la Generalitat , sent intranscendent que consti en la Relació de Fundacions de la Generalitat de Catalunya o del Ministeri d’Economia i Hisenda tal com manté la sentència. Conclou que no procedeix l’aplicació de la Llei 1/2012 de Pressupostos de la Generalitat.

Sobre el fons de la controvèrsia, consistent en el dret a gaudir del servei de guarderia i al rescabalament econòmic mentre no s’efectuïn les corresponents instal lacions en compliment del Acord entre la MIA i el Comitè d’Empresa de 17 de juny de 1993, recollit en l’article núm. 70 i Disposició Addicional 2ª del Conveni col lectiu d’Empresa d’aplicació, manté que la Sentència vulnera l’article núm. 1091 o 1113 del Codi Civil , així com l’article núm. 82 i següents del Estatut dels Treballadors en relació al compliment de les obligacions derivades dels Conveni Col lectius.

Sisè . Quant al tema de la litispendència que en aquest objecte del recurs planteja el Comitè d’Empresa i en el primer motiu de suplicació de l’Associació Professional d’Infermeria també es plantejava, ens remetem a allò que hem dit en aquell primer objecte del recurs.

Processalment parlant, entenem que per al pronunciament sobre la naturalesa jurídica de l’ocupadora no estaríem davant una situació de litispendència, sinó en tot cas davant la necessitat d’un pronunciament previ o prejudicial, civil o administratiu que, d’acord amb l’article núm. 4.1 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, és competència de la jurisdicció social, perquè està directament relacionat amb la pretensió i s’ha de decidir en la sentència que posa fi al procés, sense que produeixi efectes fora del procediment en el qual es dicta, segons l’apartat 2 de la mateixa norma. La sentència no vulnera per tant l’article núm. 86.4 de la Norma processal laboral, de manera que caldrà entrar a resoldre el fons de la controvèrsia i si és d’aplicació l’article núm. 33 de la Llei 1/2012 de Pressupostos de la Generalitat per a l’any 2012 prorrogats a l’any 2013 amb aplicació prevalent sobre la Disposició Addicional 2ª i art. Núm. 70 del Conveni Col lectiu d’Empresa, pel fet que aquella norma pressupostària disposa retirar les subvencions de les guarderies laborals.

Setè . Mantenim però, que en el cas present no és imprescindible ni necessari un pronunciament judicial previ sobre la naturalesa jurídica de l’ocupadora Fundació de Gestió Sanitària del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per resoldre el fons de la controvèrsia, que no s’ha d’oblidar consisteix en l’exigència del compliment de la norma convencional sobre el dret a la guarderia per al personal laboral del Hospital i sobre el rescabalament acordat mentre no hagi set instal lada la dependència corresponent, independentment de les normes pressupostàries autonòmiques que puguin interferir.

Aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha pronunciat en anteriors ocasions, tal com assenyalen els recurrents, sobre la naturalesa jurídica de la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital Sta. Creu i St. Pau, i en concret en la nostra Sentència d’aquest TSJ Catalunya de 5 d’abril de 2013 (rec. 6805/2012 ) ja citada en cas d’acomiadament declarat nul per estar el contracte de treball suspès per la situació de risc per embaràs, que la Fundació va recórrer en suplicació, actualment pendent de cassació. Dèiem en el 1er. Fonament de Dret d’aquella sentència, amb cita d’altres, respecte del recurs de la demandada ocupadora que: "La primera alegación que efectúa es la de que la demandada Fundació Privada de Gestió Sanitaria del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona tiene la condición de Administración Pública. ....La alegación que formula la parte recurrente es novedosa pues en las recientes sentencias de esta Sala (entre otras muchas) de 3 de Octubre de 2012 , 19 de Junio de 2012 y 21 de Mayo de 2012 se han abordado cuestiones relativas a la Fundació de Gestió Sanitaria del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona sin que en ningún momento se hubiera planteado la condición de Administración Pública que ahora se esgrime a pesar de que a la denominación de la recurrente se ha modificado con la inclusión del apelativo de " Privada " lo que sugiere la no adscripción a la Administración pública . En el relato fáctico de la sentencia se dice que la Fundació de Gestió Sanitaria de L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona es una fundación privada participada mayoritariamente por la Generalitat de Catalunya, resulta de aplicación a las relaciones laborales del Personal Facultativo el convenio colectivo de trabajo de la empresa la Fundació Sanitaria de L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 2008-2010 y la Associació Profesional del Cos Facultatiu (APCF) actualmente prorrogado. Esta declaración ha de tomarse en cuenta para resolver lo planteado, al no haber sido impugnada por el recurrente, y a pesar de realizarse en lugar inadecuado, pues se trata de una conclusión jurídica, no de una declaración fáctica .

La demandada reconoce explícitamente en su denominación, la naturaleza de privada y con ella otorgó en este caso los poderes a su representación legal en este procedimiento.

El Patronato, según el art 16e) de los Estatutos es un órgano colegiado que está constituido por cinco miembros designados por la MIA, es decir , la Muy Ilustre Administración, estos patronos lo son de la Fundació Privada del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau que es la que crea en 1991, la Fundación Privada de Gestión sanitaria . El art 31e) de los Estatutos establece que " los patronos se renovaran cada cuatro años y podrán ser reelegidos indefinidamente salvando el derecho de la MIA de cambiarlos anticipadamente ". Resulta difícil imaginar que tales normas podrían regir un organismo correspondiente a la Administración Pública .

Es también relevante que la Fundación esté registrada como Privada y que como señala con acierto el impugnante, la prohibición expresa que realiza el art. 311.7 del Libro III del Codi Civil de Catalunya , respecto al uso por parte de las personas jurídicas, de expresiones que puedan inducir a confusión, por lo que cabe entender que si la recurrente, se denomina a si misma privada, será porque quiere así explicitarlo sin dar lugar a confusiones.

Cita finalmente el recurrente, en apoyo de su tesis el art 331.2.2 de la ley 4/2008 de 24 de Abril del libro tercero del Codi Civil de Catalunya . No obstante como señala correctamente el impugnante según el punto 1 de la disposición adicional tercera del propio código ( vigente en el momento de la presentación de la demanda ) no comporta la consideración de fundación del sector público de la administración de la Generalitat o de la Administración local, a efectos de lo establecido en el art. 331 del Códi Civil de Catalunya , la financiación que las fundaciones reciben de las administraciones u otras entidades públicas, ya sea por medio de concierto o como contraprestación por la prestación de servicios. Por otra parte la Sala hace suya la imposibilidad, que la parte impugnante sostiene, apoyándose en el art 35.1 del Código Civil y en la disposición transitoria segunda de la propia ley 4/2008 de 24 de Abril , que el art 331.2, de que se aplique con efectos retroactivo a una fundación creada en 1991, alterando el carácter privado que se le otorgó en su acto de constitución . En definitiva procede mantener con desestimación del motivo el tratamiento de fundación de carácter privado de la recurrente que le otorga la sentencia de instancia y que le ha venido reconociendo esta Sala en múltiples sentencias anteriores , algunas de las cuales hemos citado anteriormente ."

En el cas present tampoc podem oblidar la Carta Fundacional i els Estatuts Fundacionals, a les finalitats de les quals s’ha d’adequar la regulació i activitat de la Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i St. Pau creada l’any 1991 per la Fundació Privada de l’Hospital codemandada. La part demandada impugnant oposa el nou redactat d’Estatuts que difereixen més del que correspon a la seva mera adequació a la normativa civil catalana vigent per la Llei 4/2008 de 24 d’abril des de 2008 a la qual ja ens referim en la nostra sentència anterior transcrita. Els Estatuts de la Fundació ocupadora d’aplicació en aquest cas són els aprovats per Resolució de 8 de juliol de 2005 ( folis 656 ,662 i 664 a 670) inscrits en el Registre de Fundacions de la Gtat. Cat. f. 644 a 650, vigents en el moment de la interposició de la demanda del conflicte present el 10 d’octubre de 2012. Així també ho varem raonar en el Segon Fonament de Dret de la nostra Sentència de 5 d’abril de 2013 ( rec. 6505/2012 ja citada) sobre la no aplicació amb caràcter retroactiu de les modificacions estatutàries posteriors en base a les quals la part demandada preten alterar el caràcter privat de la Fundació de Gestió Sanitària ocupadora.

La conclusió és que la Fundació demandada no és una entitat de l’Administració pública com tampoc ho declara així la sentència recorreguda, tal com la mateixa demandada reconeix.

Vuitè . La controvèrsia consisteix en si es pot considerar entitat del sector públic als efectes de l’aplicació de la Llei 1/2012 de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2012.

Aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ens hem pronunciat en la Sentència de 20 de novembre de 2013 (recurs 2514/2013 ), pendent de cassació, en cas similar de conflicte col lectiu entre la demandant Associació Professional del Cos Facultatiu del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau en front de les fundacions ara demandades respecte de la reducció del 5% dels conceptes retributius de l’any 2010 per aplicació de l’article núm. 6 del DL 3/2010 de 29 de maig de Mesures urgents de contenció de la despesa en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic, En la relació fàctica d’aquesta sentència establim: 2.- FUNDACIÓ DE GESTIO SANITARIA DE LA SANTA CREU I SANT PAU (FGSHSCSP) que se creó en 18/03/1.991 con personalidad jurídica propia y capacidad plena de actuar para prestar los servicios sanitarios y asistenciales que desde siempre directamente había desarrollado el Hospital de la Sta, Creu i Sant Pau y gestiona la actividad asistencial a través el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau .La FGSHSCSP esta constituida por 5 miembros-patronos designados por el patronato de la Fundación privada (Molt Il lustre Administració del Hospital de La Santa Creu i Sant Pau , llamada la M.I.A.): 1 en representación del Capitulo Cardenalicio- arquebisbado de Barcelona, 1 en representación del Ajuntament de Barcelona y 3 en representación de la Generalitat de Catalunya, y en la escritura fundacional se señala que la presencia institucional en el patronato de la fundación de las tres instituciones señaladas tendrán carácter nato, perpetuo e inamovible durante toda la vida de la fundación.

3.- El Hospital de La Santa Creu i Sant Pau es una fundación privada de beneficencia particular. La M.I.A. que remonta su carta fundacional al año 1.401 con la finalidad, entre otras de mantenimiento y mejora del recinto histórico y construcción de edificios destinados a asistencia sanitaria , a la atención de pacientes en el hospital que no podían sufragar económicamente sus gastos de asistencia, constituida por 6 miembros: 2 Capitulo Cardenalicio-arquebisbado de Barcelona, 2 Ajuntament de Barcelona y 2 Generalitat de Catalunya.

4.- FUNDACIÓ DE GESTIO SANITARIA DE LA SANTA CREU I SANT PAU (FGSHSCSP) como institución privada con carácter benéfico asistencial suscribió el 26/06/2007 contrato programa con la Generalitat de Catalunya periodo 2007-2010 definiendo el marco estratégico de la misma, sus compromisos y funciones, los principios generales de financiación con los compromisos de aportaciones públicas y las indicaciones que permitan el seguimiento de los compromisos de la FGSHSCSP en el ámbito de la actividad económica y su gestión económica. Ese contrato programa pretende como finalidad establecer mecanismos que permitan garantizar el equilibrio patrimonial de la FGSHSCSP y establecer los compromisos económicos y de gestión que la misma debe asumir para cumplir sus funciones; incluye la asunción por parte de la Generalitat De Catalunya del fiananciamiento integro del proyecto de construcción del Nuevo Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a donde deberá trasladarse toda la actividad sanitaria que se lleva a cabo en el recinto histórico, la plasmación de la formula de aportación de recursos por parte de la Generalitat de Catalunya para que por la FGSHSCSP se pueda hacer frente a las deudas derivadas de líneas de financiación contemplándose ello en las distintas autorizaciones que otorguen las distintas leyes de presupuestos i acuerdos de gobierno de la Generalitat, señalando específicamente que las trasferencias para cubrir los conceptos de financiación de amortización de deuda de los préstamos a largo plazo concedidos o contratados se realizaran a través de la propia Ley de presupuestos de la Generalitat de Catalunya tanto como subvenciones a la explotación como por aportaciones de capital para amortización de deuda . Los presupuestos de la Generalitat para el año 2010 integran en su art. 1 apartado H) los presupuestos de las fundaciones con los importes que en el mismo se detallan y que incluyen a Fundació Privada de gestio Sanitaria de l’Hospital de la santa Creu y Sant Pau por el importe más elevado de todas de 329.585.140,64 euros.

También incluye el que por parte de CATSALUT se pagara por la actividad concertada a la FGSHSCSP como entidad que forma parte de la XHUP - Xarxa Hospitalària d’Utilització Púbica, siendo renovable anualmente."

Ens remetem també a allò que raonem en el Cinquè Fonament de Dret d’aquesta Sentència, que és d’aplicació al present conflicte, com dèiem abans, en el sentit de què no és rellevant pronunciar-nos sobre la qualificació de la naturalesa pública o privada de la fundación de Gestió Sanitària del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sinó que allò que cal valorar i decidir és si les mesures pressupostàries autonòmiques li són d’aplicació, ja que la naturalesa privada o pública de la fundación i la seva afectación per la norma pressupostària no necessàriament estan lligades. Raonem al respecte: "Con anterioridad a la Llei 7/2012, 15 junio, de modificación del libro tercero del Código Civil de Cataluña, relativo a las personas jurídicas, que modificó el apartado 2 del art. 331.2del Codi Civil , este preveía expresamente cuáles habían de ser consideradas fundaciones del sector público de la Administración de la Generalidad o de la Administración local de Cataluña enumerando varios supuestos. Sin embargo, el Codi Civil catalán ha dejado de regular esa distinción y, además, la citada Llei derogó la disposición adicional tercera del Codi -introducida por la Llei 16/2008, de 23 de diciembre - con la que se preveía que "no comporta la consideració de fundació del sector públic de l’Administració de la Generalitat o de l’Administració local de Catalunya, als efectes del que estableix l’ article 331-2.2 del Codi civil de Catalunya , el finançament que les fundacions reben de les administracions i d’altres entitats públiques, ja sigui mitjançant concert o com a contraprestació per la prestació de serveis i, en general, quan tenen causa en negocis jurídics que impliquen obligacions recíproques. Així mateix, el fet que els ingressos de les fundacions provinguin majoritàriament de subvencions atorgades per les administracions i d’altres entitats públiques no determina per aquesta sola circumstància el caràcter de fundació del sector públic, sens perjudici de llur condició de poder adjudicador als efectes de llur règim jurídic contractual".

Així doncs, independentment de la naturalesa privada de la Fundació de Gestió Sanitària, tal com hem mantingut reiteradament aquesta Sala, la controvèrsia es limita a determinar si li és d’aplicació i està sotmesa a les prescripcions de limitació econòmica establertes en la Llei 1/2012 de 22 de febrer, de Pressuposots de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2012 ( DOGC de 27 de febrer de 2012, i BOE 10 de març de 2012), prorrogats per a l’any 2013. L’article núm. 1 de la Llei aprova els Pressupostos i en el seu apartat h) referit als pressupostos de cada una de les Fundacions relacionades , detalla per a cada una d’elles el import que rep a càrrec dels Pressupostos de la Generalitat. En el setè lloc des del final de la relació consta la ’Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau’ amb la major partida econòmica de 309.505.244 euros.

És evident que a la Fundació De Gestió Sanitària li és d’aplicació els condicionants de la Llei de Pressupostos 1/2012 per a l’any 2012, atès allò que disposa el seu article núm. 24 inserit en el Títol III Despeses de personal, Capítol I Retribucions del personal, que estableix que "Les disposicions incloses en el Títol present s’apliquen al personal laboral al servei de,... h) les Fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat." És evident que la Fundació està subvencionada de forma molt majoritària per capital públic administrat per la Generalitat de Catalunya, a la vista del import molt important del pressupost.

En aquest punt no cal estendre’ns en les objeccións dels recursos que combaten l’afirmació judicial sobre la capacitat de decidir de la Generalitat perquè te majoria en el Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària, i que basen en què la última paraula la te la MIA. Composada de forma tripartita pels tres sectors en igual nombre de membres cada un d’ells com es recull provat en tercer fet de la relació fàctica de la nostra sentència de 20 de novembre de 2013 . En el seu sisè Fonament de Dret ens referim als mateixos continguts dels corresponents articles de la Llei 25/2009 de 23 de desembre de Pressuposots de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2010, sobre retribucions al personal laboral, coincidents, excepte en l’ordre de numeració dels articles, amb l’article núm. 28 de la Llei 1/1012 d’aplicació , que estableix que en l’exercici 2012 la massa salarial del personal laboral no experimenta cap augment respecte del 2011. Motivem en la sentència: " En el caso de la Fundació Gestió Sanitaria ésta se gobierna por un patronato que está integrado por cinco miembros que fueron designados por la Fundació Privada de l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau , a través de su Molt Il.lustre Administració (que fue entidad que le precedió en cumplir con la finalidad de atender enfermos sin recursos hasta el 1 de mayo de 1991, fecha en que se crea la FGS, mientras que aquella otra fundación pasara a dedicarse exclusivamente a la gestión de su patrimonio). Los miembros del patronato, según los estatutos de la FGS, son: uno en representación del Capítulo Cardenalicio-arzobispado de Barcelona, uno en representación del Ayuntamiento de Barcelona y los tres restantes en representación de la Generalidad de Cataluña. Por tanto, la Generalidad tiene una participación mayoritaria en el gobierno de esta fundación y, además, la mayor parte de su financiación procede también de la Generalidad."

Per coherència amb allò raonat en anteriors pronunciaments judicials d’aquesta Sala Social del TSJCatalunya als efectes de la seguretat jurídica indispensable, és d’aplicació al personal laboral de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau la Llei 1/2012 de Pressupostos de Catalunya, que ha de prevaler sobre l’article núm. 70 del Conveni Col lectiu d’empresa i la seva Disposició Addicional 2ª, atès l’article núm. 24 de la Llei de Pressupostos 1/2012 que ordena de forma imperativa que les disposicions del Titol II "Despeses de personal" Capítol I " Retribuciós de personal" són d’aplicació a tota el personal al servei h) de les Fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat, És evident en el cas present el pes específic de la importància de l’’aportació i finançament de la Generalitat a la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la STa. Creu i St. Pau ocupadora.

La conclusió, com fa la sentència de la instància, és que hem d’estar i aplicar el seu article núm. 33 referit a l’acció social i ajudes de fons d’acció social que disposa que no s’atorguen als treballadors laborals. L’article núm. 69 del Conveni Col lectiu preveu que el Fons social constituït te per finalitat atendre situacions de carácter asistencial no cobertes per la Seguretat Social ni pels serveis socials, entre les quals se cita la subvenció al ’jardí d’infància’ , que, independentment de la denominació, te per objecte compensar les despeses de guarderia dels treballadors del Hospital en les condicions previstes en l’article núm. 70 del Conveni Col lectiu, l’aplicació del qual reclamen els recurrents.

Els recurrents no discuteixen la naturalesa assistencial del servei de gaurderia, sinó que pretenen en aquest conflicte que prevalgui l’aplicació del Conveni Col lectiu d’empresa sobreel dret a la guarderia, sigui en espècie o per rescabalament econòmic substitutiu per sobre de la Llei 1/2012 de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, prorrogada per a l’any 2013 amb els Criteris d’aplicació establerts en el Decret 170/2012 de 27 de desembre ( DOGC de 31 de desembre de 2012) que en el seu article núm. 9 sobre "Mesures específiques de despeses de personal" estableix que es prorroga l’adopció de mesures excepcionals, en relació amb la Llei 6/2012 de 17 de maig d’Estabilitat Pressupostària i de l’Acord del Govern de 31 de juliol de 2012 que estableix el límit de la despesa finançera de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2013.

Atesa la vinculació pressupostària de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’activitat sanitària de la qual es troba fortament condicionada a les partides finançeres derivades dels Acords amb la Generalitat de Catalunya per a la seva existència i activitat sanitària, li és d’aplicació la Llei 1/2012 amb les conseqüències de limitació de despeses que disposa per a les Fundacions finançades en gran part per fons públics, entre les quals conseqüències es troba l’article núm. 33 de la Llei que no atorga ajudes económiques en concepte de Fons d’acció social ni altres ajudes que tinguin la mateixa naturalesa i finalitat, "de cobrir necessitats assistencials no cobertes per la Seguretat Social" segons l’article núm. 69 del Conveni col lectiu d’empresa, i com és el servei de guarderia que regula l’article núm. 70 del la norma convencional, o equivalent econòmic mentre no torni a funcionar, que reclamen. Les normes convencionals queden doncs suspeses mentre hagi de prevaler la contenció pressupostària, sense que aquesta decisió vulneri els articles núm. 82 i següents del Estatut dels Treballadors com denuncia la demandant recurrent Associació professional d’Infermeria.

La normativa convencional estatutària te altres efectes amplis i amb transcendència normativa pública diferents a les obligacions de les relacions privades regulades en els articles núm. 1091 i següents o en el compliment de les condicions del Codi Civil regulades en l’article núm. 113 i següents. Normativa privada que òbviament no es d’aplicació al dret establert en el Convei Col lectiu estatutari de l’empresa que regula el dret al servei de guarderia o equivalent econòmic rescabalador mentre no s’instal li. Aquest dret regulat en l’article núm. 70 del Conveni no és actualment aplicable i queda en suspens perquè s’ha de sotmetre a les normes de rang superior dintre del quadre de fonts del dret, ja que tal com assenyala la Sentència de Tribunal Suprem de 22 de desembre de 2005 ( rec. 197/2003 ) per totes, la norma convencional s’ha de sotmetre al dret necessari establert per Llei de rang superior en l’escala de la jerarquia normativa.

En aplicació i en conseqüència amb els fonaments de dret precedents, desestimem aquest motiu del recurs en reclamació del dret al servei de guarderia o rescabalament equivalent establert en l’ article 70 del Conveni Col lectiu de l’empresa d’aplicació en relació a la seva Disposició Addicional 2ª, que queda en suspens mentre sigui d’aplicació l’article núm. 33 de la Llei 1/2012 de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya vigent l’any 2012 i 2013, i confirmem la sentència de la instància, sense que s’estimi el supòsit de mala fe processal de l’ocupadora regulat en l’article 75.4 de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social que planteja el recurs del Comitè d’Empresa .

Atesos els raonaments jurídics precedents.
 

DECIDIM:

Desestimar el recurs plantejat pel Comitè d’Empresa de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el presentat per l’Associació professional d’Infermeria Sant Pau contra la sentència de 8 d’abril de 2013 dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Barcelona en el procediment de conflicte col lectiu 887/2012 i accumulat 1040/2012, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l’original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s’haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d’Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s’haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l’ Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l’article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l’ article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l’Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l’import de la condemna, d’acord amb el que disposa l’ art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s’efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l’oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d’acreditar que s’ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

 


Compartir por email
Imprimir
 
 
 
Oh happy Ley
Workshop Fiscalidad Madrid
Curso Incibe
III Congreso Compliance
 
Foros de formación